Doctorat
El programa de doctorat en Història de la Ciència té com a objectiu la formació d'investigadors d'alt nivell en els camps de la Història de la Ciència, la Tecnologia i la Medicina. Des del seu privilegiat estatus interdisciplinari, la investigació en Història de la Ciència representa un vincle imprescindible per superar les barreres que separen en la nostra societat les cultures humanística i científica. És per això que admet un alumnat molt divers que es veu unit pel seu interès per l'estudi de les relacions ciència-societat.
Les eines d'anàlisi de la disciplina, que prenen la història com a eix, ens permeten oferir una visió pròpia i informada del rellevant paper que té la ciència en la societat actual.
*Coordinadora dels Estudis de doctorat en Història de la Ciència de la UAB
*Seguiments Doctorat curs 2023-2024: 25 i 26 de juny 2024.
*Data límit lliurament informe: 14 de juny 2024, aquí, seguint el punt 3 d'aquest document.
Seguiments curs 2022-2023 [28 i 29 de juny]
Avaluació i seguiments curs 2021-2022 [28 i 29 de juny]
Calendari seguiments curs 2021-22 [28 i 29 de juny]
Tesis del Programa de doctorat en Història de la Ciència
ESTUDIANTAT DE DOCTORAT (2022-2023)
Vaig començar al Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) quan era estudiant de Biologia i anava els divendres a escoltar els seminaris d’història de la ciència en el Franquisme de la Facultat de Ciències. Mentre feia el meu treball de final de grau, vaig participar a la 7th European Spring School on History of Science and Popularization: Science and Television (Maó, 2013) i em vaig estrenar com a estudiant col·laboradora a la Unitat d’Història de la Medicina de la UAB. En aquella etapa vaig investigar sobre comunicació de ciències naturals amb els documentals de Félix Rodríguez de la Fuente i vaig presentar la meva primera comunicació a la 6th ESHS Conference Communicating Science, Technology and Medicine (Lisboa, 2014). Vaig decidir que estudiaria el màster d’Història de la ciència: Ciència, Història i Societat (UAB-UB, 2015) i vaig rebre una beca de col·laboració de la Fundació Uriach, on vaig tenir l’oportunitat de treballar amb la premsa mèdica de finals del segle XIX. Fruit de les investigacions iniciades durant el màster, vaig rebre l’accèssit al LXVII Premi Fundación Uriach d’Història de la Medicina per “Discursos en torno a la colonialidad en Arrowsmith, (John Ford, 1931)” (2016). Després vaig continuar al CEHIC com a tècnica suport de recerca, on vaig treballar amb fonts mèdiques de la segona meitat del segle XX i vaig aprofundir en els marcs teòrics de la colonialitat i el gènere.
Actualment sóc investigadora predoctoral en formació del Departament de Filosofia de la UAB. Estic desenvolupant la meva tesi “Diàlegs colonials sobre la naturalesa i la urbanitat a la Catalunya finisecular: les associacions excursionistes i els interessos agrícoles en la província de Barcelona (1876-1908)”, on analitzo els processos de colonialitat dels sabers relacionats amb les pràctiques de les primeres associacions excursionistes de la ciutat de Barcelona en les seves visites als espais rurals i naturals de la província a finals del segle XIX, i la seva intersecció amb els interessos agrícoles dels dirigents de dites associacions dins els discursos de modernització de l’agricultura i de (re)definició de la urbanitat-ruralitat que tingueren lloc en el període finisecular a Catalunya, sota la supervisió de Jorge Molero-Mesa.
Els meus interessos de recerca es troben en la intersecció entre la història de la medicina i la història ambiental, amb un interès especial en els processos de colonialitat dels sabers i els discursos de modernització entorn els espais naturals, així com la generització de la naturalesa, qüestions que també desenvolupo a través de les meves classes a les facultats de Medicina i Filosofia i Lletres (UAB).
Soc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB) i membre del projecte CLIMASAT “Remote-sensing satellite data and the making of global climate in Europe 1980-2000" dirigit per la Dra. Gemma Cirac-Claveras.
Amb la meva recerca busco indagar en el conjunt de materialitats, sabers, pràctiques i actors involucrats en la producció, anàlisi, circulació i ús de dades satèl·lit de monitorització de la Terra durant les dècades de 1980 i 1990. Concretament, el meu projecte d’investigació parteix del fet que, malgrat els satèl·lits d’observació de la Terra tenen capacitat per monitoritzar tot el planeta, les infraestructures i recursos necessaris per fer-ho no són accessibles arreu del globus. Reconeixent aquesta asimetria, proposo investigar un projecte de finals del segle XX liderat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya on utilitzaren dades del satèl·lit francès SPOT per la monitorització de territoris a Sud-Amèrica, amb l’objectiu de contribuir a la comprensió sobre el rol de les dades satèl·lit i els seus usuaris i usuàries a la construcció de coneixement global i mediambiental sobre la Terra. Algunes de les qüestions que em proposo abordar són identificar els diferents actors involucrats o afectats pel projecte, les dinàmiques i relacions de poder que perpetuaren o modelaren, i com les diferents formes d’obtenir, processar, comunicar i circular les dades satèl·lits informaren sabers, accions i experteses. També, com aquestes formes diferents s’entrellaçaren i entrellacen amb implicacions i resistències tècniques, científiques, mediambientals, econòmiques, socials i polítiques.
Abans de començar el doctorat vaig fer un màster en Història de la Ciència i un grau de Física, ambdós a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els meus interessos inclouen la història de la tecnologia en interrelació amb la història ambiental, la història del pensament ecològic, les experteses i resistències en la construcció de la ciència i la tecnologia, així com la relació entre ciència i gènere.
Sóc estudiant de primer any de doctorat a l'Institut d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona. La meva investigació se centra en els enganys i fraus als Estats Units al segle XIX. Estic especialment interessada en les relacions dinàmiques entre els "experts" científics i el públic. La meva investigació considera molts tipus d'enganys i busca comprendre la negociació de l'autoritat i la recerca de la veritat que els acompanya.
La meva experiència anterior inclou una llicenciatura a la Portland State University en Humanitats i un màster de la Universitat de Barcelona en Lingüística Aplicada. Em baso en la meva formació lingüística per a la meva investigació actual i així poder dur a terme anàlisis quantitatius de corpus d'enganys publicats en diaris del segle XIX.
Vaig completar un certificat de postgrau en Museologia de la University of Washington a l'any 2021. Durant aquest curs, vaig explorar temes que ara són fonamentals per a la meva investigació de doctorat, inclosa la divulgació científica, la creació conjunta de coneixement i la ciència com a entreteniment. Vaig tenir l'oportunitat de realitzar un pràcticum d'investigació per a una exposició al Museu Martorell amb la Dra. Laura Valls i el Dr. Oliver Hochadel, el qual ara és el meu director de tesi doctoral.
Els meus interessos d'investigació inclouen la ciència i els seus públics, la ciència i les pràctiques mèdiques heterodoxes, el xarlatanisme i l'espectacle, les cultures visuals i els materials de la ciència, la sociologia nord-americana del segle XIX i molts camps adjacents.
Sóc estudiant del programa de doctorat a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC, UAB), becari de el programa per a formació de capital humà avançat de l'Agència Nacional d'Investigació i Desenvolupament, de l'Ministeri de Ciència, Tecnologia, Coneixement i Innovació de Xile .
La meva tesi Historia de la Química Fisiológica y Patológica en la Universidad de Chile (1880-1942), està dirigida pel professor Jorge Molero Mesa i s'emmarca en el desenvolupament d'una història sobre l'emplaçament de l'endocrinologia com a especialitat en la carrera de medicina a la Universitat de Xile, des de la segona meitat de segle XIX fins a la primera meitat de segle XX. Mitjançant aquesta recerca busco explorar l'abast que van tenir aquests sabers en l'administració pública de la salut a Xile. En particular, mitjançant estudis de casos, procuro rastrejar el desplegament d'interrelacions entre producció de coneixement mèdic-endocrí i el desenvolupament de sistemes d'assegurances socials durant la primera meitat de segle XX. La meva recerca pretén també estudiar les correspondències existents entre el desenvolupament de l'especialitat endocrina i la consolidació de formes d'eugenèsia, un camí dins de les interpretacions de la realitat metge social xilena durant la primera meitat de segle XX. Per resoldre aquestes problemàtiques, m'interessa analitzar les relacions entre categories i espais que van operar en els actes de recepció i reproducció científica a Xile, fins a la primera meitat de segle passat.
Sóc llicenciat en Història, menció en Estudis Culturals de la Universitat Acadèmia d'Humanisme Cristià (Xile, 2014). Al 2013 vaig cursar el Diplomat en Història de la Salut i Ciències Biomèdiques, de l'Departamento de Extensión en la Facultad de Odontología de la Universidad de Chile. En 2018 vaig obtenir el Màster en Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat (UAB-UB) amb especialitat en investigació. El 2015, 2016 i 2018 vaig col·laborar com a professor associat en el Curs de Formació Integral: Filosofia i Història de la Ciència: ciència, societat i poder a la Facultad de Odontología de la Universidad de Chile.
Entre els meus interessos destaquen la Història de la medicina, la història de Xile, la història de l'eugenèsia, la biopolítica i l'epistemologia crítica.
Sóc estudiant del programa de Doctorat a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC, UAB) i realitzo la meva recerca a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior de Recerques Científiques (IMF-CSIC) des de setembre de 2021, gràcies a una ajuda de contracte predoctoral del Ministeri de Ciència i Innovació. La meva tesi se centra en l'anàlisi de la participació de la Creu Roja en l'àmbit de la donació i transfusió de sang. S'inscriu en el projecte d'I+D Acció mèdica humanitària transnacional i innovació tecnològica en espais de confinament (1870-1950) (TRANSHUMED).
Sóc graduada en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra) i Nutrició Humana i Dietètica (Universitat Ramon Llull-Blanquerna) i Màster en Nutrició (UOC). He participat en qualitat d'investigadora en projectes de recerca sobre història de la diabetis, història de la nutrició, medicina de guerra i acció humanitària durant la guerra civil espanyola. Abans d'iniciar-me en el món de la recerca vaig participar en la producció d'iniciatives cinematogràfiques, a Espanya i a l'estranger, així com en l'organització de diversos congressos científics. Tinc postgraus addicionals de Cinema (UPF, La Fémis i Filmakademie Baden-Württemberg), Gestió Cultural (Universitat de Warwick) i Formació del Professorat (VIU).
Els meus interessos de recerca se centren en l'humanitarisme mèdic, els avanços de la medicina de guerra (en particular, en el desenvolupament de la teràpia transfusional), el procés d'institucionalització de la ciència de la nutrició a Espanya i la història de la nutrició comunitària.
Doctoranda a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC/UAB) i Màster en Història de la Ciència (IHC/UAB, 2021). Actualment desenvolupa la seva investigació sobre la maternitat a Espanya a principis del segle XX, amb una tesi dirigida per la professora Mònica Balltrondre Pla.
El seu interès de recerca se centra a la Història de la Medicina amb perspectiva de gènere. Específicament, sobre la construcció social de la maternitat en relació amb els sabers mèdics i psi de finals del segle XIX i principis del XX.
Sóc historiadora i magister en història de la Universidad Nacional de Colombia. Becària del programa FI-AGAUR de la Generalitat de Catalunya, i beneficiària dels reconeixements atorgats per l'Agencia de Educación Superior de Medellín SAPIENCIA, estenent Fronteres postgraus nacionals i postgraus internacionals. Actualment sóc estudiant del programa de doctorat a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC, UAB), amb una tesi dirigida pel professor Jorge Molero sobre medicalització i normalització de la infància a Colòmbia a partir de l'aplicació de la Higiene Mental entre el 1920 i 1960. Des del pregrau m'he interessat pels temes d'història de la salut, i des de l'any 2015 he estat treballant de manera contínua a la línia de recerca: història de la medicalització, normalització i control social de la infància i la història de la psiquiatria infantil a Colòmbia. He participat en diversos projectes de recerca des d'aquell any entre ells: “La higienización de las escuelas en Colombia 1886-1930”; “Medicalización de la infancia y control social: exploración preliminar en Medellín y Oriente cercano”; “La medicalització de la infància i de la bogeria examinades a través de la institucionalitat assistencial i de la higiene mental a Colòmbia al segle XX” i “Pobreza y locura como “enfermedades sociales” en la modernidad colombiana, 1850-1950”, desenvolupats a la Universidad Nacional de Colombia.
Les meves línies de recerca són la història de la infància, la història de la higiene mental, la història de la psiquiatria infantil i les relacions entre eugenèsia, puericultura i higiene mental.
Sóc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB) amb una beca del Ministerio de Ciencia e Innovación. La meva tesi "Entre la ciència i la política: el paper dels experts en els orígens de les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic (1979-1992)" està dirigida pel professor Agustí Nieto-Galan.
A la meva recerca, estudio com el clima es va convertir en un tema científic, polític i diplomàtic a finals de la dècada de 1970, quan es van dur a terme les primeres conferències internacionals sobre el canvi climàtic. A més de comparar els diferents models d'avaluació científica coexistents en aquesta dècada, poso en context la creació de l'Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) com a principal institució assessora per a les pròximes dècades. També intento explicar per què aquest model es va convertir en el dominant i les raons darrere d'això.
Una altra pregunta fonamental de la meva tesi és com els experts en clima emmarquen el coneixement científic del canvi climàtic perquè ho entenguin els polítics, i com aquest marc dicta el tipus de preguntes i solucions que es poden discutir més endavant en les negociacions internacionals.
La meva recerca també explora la complexitat de la figura de l'expert, que treballa alhora que un científic, però també ocupa posicions de poder i juga un paper a l'activisme i la diplomàcia. Segueixo la figura de Jill Jägger, una climatòloga que va participar en diferents conferències i grups de treball sobre el canvi climàtic i que es va convertir en la líder del Stockholm Environmental Institute el 1987. A través de la seva carrera, també m'agradaria donar-li a la meva investigació una perspectiva de gènere.
Abans de començar el meu doctorat, vaig fer un màster en Història i Filosofia de la Ciència a la Université de París (París VII, Diderot) i una llicenciatura en Física i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els meus interessos inclouen la història de la climatologia, la història del pensament ecològic, les relacions entre científics, experts i política, ciència i diplomàcia, història ambiental i ciència i gènere.
Soc estudiant del programa de doctorat de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB) amb una beca del European Research Council dins el projecte “CLIMASAT. Remote-sensing satellite data and the making of global climate in Europe. 1980-2000”, sota la direcció de la Dra. Gemma Cirac.
La meva investigació gira entorn les negociacions sobre la producció, intercanvi i preservació de dades generades per satèl·lits d'observació de la Terra en el període 1980-2000. L'objectiu és establir un relat sobre com aquestes dades van ser apropiades per part de diferents organitzacions internacionals en els debats sobre el clima, i definir quines dades exactament es van utilitzar. La recerca se centra en els actors, activitats i reivindicacions vinculades a centres de dades, bases de dades, organitzacions internacionals, conferències, xarxes, agències reguladores, acords d'intercanvi de dades, infraestructures, o programes de recerca a través dels quals la producció, circulació i ús de dades satèl·lit es mobilitzaren a escala internacional i quina concepció del clima en resultà. A més, la recerca vol també entendre quins actors van quedar exclosos d’aquestes negociacions i per quins motius, i quins actors van capitalitzar la capacitat de negociació. Això permetrà explicar quin ha estat el relat construït sobre el Canvi Climàtic, i el valor epistèmic que les comunitats científiques i polítiques atribueixen a les dades de satèl·lit.
Prèviament a començar el meu doctorat, vaig cursar un Grau en Ciències Ambientals (UB) i un Grau en Filosofia (UB). Posteriorment, vaig cursar un Màster en Enginyeria Ambiental (UPC) i un Màster en Història de la Ciència (UAB).
Els meus interessos inclouen història dels satèl·lits d'observació de la Terra, ciència i diplomàcia, història de dades, història de la tecnologia i història ambiental.
Em vaig convertir en infermera el 1994 i vaig obtenir un mestratge en Infermeria el 2008 i un mestratge en Història el 2015, amb una especialització en Història del Cristianisme. Actualment estic cursant el doctorat sota la supervisió dels professors Jon Arrizabaraga (IMF-CSIC) i Mònica Balltondre Pla (UAB) amb un projecte de recerca sobre la infermeria i el feixisme a Itàlia.
Sóc doctorant a l'Institut d'Història de la Ciència (IHC, UAB), centre on desenvolupo la meva formació acadèmica com a Investigador Predoctoral FPU 2020. La investigació doctoral que desenvolupo al voltant de la tesi “Origen i destinació de la vida a l'Univers: una història social de l'astrobiologia a Espanya” se centra en un estudi històric d'aquesta curiosa i jove disciplina científica en el context espanyol, tenint en compte necessàriament el context internacional i europeu. Amb el propòsit d'elaborar una història social de l'astrobiologia a Espanya (1942-2007) m'interessa demarcar els antecedents exobiològics al panorama social i científic espanyol i estudiar i establir quins factors externs a l'astrobiologia han estat centrals per constituir-los. Així mateix, també paro una atenció especial a les implicacions socials i culturals de la investigació i l'exploració astrobiològica, així com a l'exploració dels aspectes filosòfics implicats en la constitució i desenvolupament de l'astrobiologia com a ciència, relatius principalment al seu caràcter interdisciplinari i a l'enfocament transdisciplinar que involucra.
Sóc graduat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona a la promoció 2015-2019, amb Menció en Filosofia Fonamental i amb Premi Extraordinari de Fi d'Estudis. Del 2019 al 2020 vaig cursar el Màster en Formació del Professorat en l'especialitat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, formació que fins ara m'ha permès exercir com a professor de Filosofia a diversos instituts públics catalans. Actualment, gràcies a haver obtingut un contracte predoctoral FPU, tota la meva vida professional està dedicada a la meva investigació doctoral.
Els meus interessos se centren en la Filosofia de la ciència i en la Història de la Ciència, així com en les interseccions que sorgeixen entre ambdues disciplines en les qüestions que tenen a veure amb els modes de coneixement, amb el paper dels factors socials i culturals en la constitució de les ciències i amb el paper de les ciències en la conformació de la realitat social i cultural. És a dir, alhora que estudio les qüestions històriques al voltant d'una disciplina científica m'interessa investigar les qüestions filosòfiques suscitades necessàriament, tant per la disciplina científica com pels pressupostos filosòfics subjacents a l'enfocament historiogràfic adoptats.
Soc estudiant del programa de doctorat a l’Institut d’Història de la Ciència (iHC-UAB) des del 2022 i la meva recerca és sobre plàstics. El títol de la meva tesi és: “Del laboratori a la indústria i a la societat: L’emergència dels plàstics a Espanya a la segona meitat del segle XX” que em dirigeix el professor Agustí Nieto-Galan. Investigo la presència i impacte dels polímers sobre la recerca científica a Espanya, sobre la organització de la indústria i la societat Espanyola.
Vaig llicenciar-me en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig fer el màster en Direcció i administració d’empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. Vaig treballar en el món de la informàtica i les comunicacions fins el 1994 en diferents empreses nacionals i multinacionals a Espanya i Alemanya. El 1994 vaig passar al camp eductiu en l’ensenyament secundari i superior. Des del 2003 fins la meva jubilació com a director d’institut i professor associat del departament d’economia i empresa de La Universitat Pompeu Fabra. El 2021 vaig cursar el Màster d’Història de la Ciència de l’ iHC-UAB.
Els meus interessos d’investigació actuals se centren en la recerca històrica de la química del segle XX i les relacions entre ciència, tecnologia i societat.
Sóc estudiant de Doctorat industrial a l’Institut d’Història de la Ciència (IHC, UAB) en col·laboració amb l’empresa Grifols S.A. La meva recerca actual tracta sobre el sorgiment i la industrialització de l’hematologia i l’hemoteràpia a Barcelona, entre els anys 1909 i 1950. A través de l’Arxiu Grifols, investigo com un modest laboratori homeopàtic barceloní es transformà en una multinacional farmacèutica basada en la indústria dels hemoderivats, creant el primer banc de sang privat d’Espanya. M’interessa examinar com les noves pràctiques tecnocientífiques de principis del segle XX, primer, i els nous processos industrials propis del capitalisme de mitjans de segle, després, canviaren la manipulació científica de la sang, transformant també la seva producció, ús i significat cultural. Finalment examino quines disputes es generaren en aquest procés.
Sóc graduada en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2013) amb menció en Física Fonamental. Vaig cursar paral·lelament el màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (UB, 2015) amb especialitat en Ciències de l’Espai, i el màster en Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat, per ambdues universitats (UAB-UB, 2015) amb especialitat investigadora.
Gràcies a una Beca de Col·laboració en Departaments finançada pel Ministeri d’Educació i Cultura d’Espanya, el 2013 vaig tenir la primera experiència investigadora a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE, UAB) i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), participant en els projectes internacionals Physics of the Accelerated Universe (PAU) i Dark Energy Survey (DES). El 2014 vaig participar com a estudiant de màster en la col·laboració internacional Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov (MAGIC) sota el tutoratge de l’IFAE. Finalment, l’any 2015 vaig tenir la primera experiència investigadora en història al Centre d’Història de la Ciència (CEHIC, UAB), examinant la rebuda i l’assimilació de la teoria quàntica a l’Espanya franquista, entre els anys 1939 i 1965, com a treball final de màster.
Des del 2018 sóc membre de la comissió de col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), i aquest any 2020 formo part del comitè científic de la XVI Trobada de la SCHCT.
Interessos de recerca: història de la medicina; història de la física; segle XX; sociologia de la ciència; ciència, tecnologia i societat.
Estic estudiant un doctorat en Història de les Matemàtiques a l'iHC de la UAB sobre el pensament matemàtic a l'Espanya del segle 17. Es tracta d'un període amb relativament poca historiografia, fins i tot a nivell europeu, i això és sorprenent, ja que resulta clau a l'hora de replantejar la manera de treballar en matemàtiques. El corrent cultural de canvi a inicis de l'edat moderna influeix en la ciència amb un nou mètode, en la filosofia a través de la reformulació de l'hilemorfisme, en la teologia a través del protestantisme,... i en les matemàtiques a través de l'algebrització.
Intento estudiar especialment com l'algebrització influeix en el procés de conformació de la geometria analítica, que és previ -tot i compartir-ne bases i objectius- amb el del càlcul infinitesimal en el context espanyol. Quina és la influència de Ghetaldi, Viète, Fermat, Descartes en els autors catalans i espanyols? Quin paper hi juga la Companyia de Jesús en la difusió del coneixement matemàtic dins d'Espanya i d'Europa? Com queda estroncada la línia algebraica catalana, que és qui inicia el procés a la Península, amb la Guerra dels Segadors, i com influirà la Guerra de Successió posterior en la difusió d'uns o altres autors?
El meu interès per la història de les matemàtiques sorgeix de la meva feina com a professor en una escola de Barcelona (enllaç ccma, enllaç la vanguardia). He estudiat la Llicenciatura de Matemàtiques a la FME (UPC), després vaig interessar-me també per la Filosofia i vaig fer un Màster en Lògica Pura i Aplicada a la UB, i alguns anys després el Màster en Història de la Ciència a la UAB. Col·laboro des de fa anys amb les entitats preocupades per l'aprenentatge de les matemàtiques en l'àmbit pancatalà: he estat membre de la Junta d'ABEAM i de FEEMCAT els darrers anys, i ara ho sóc de la de la SCM (enllaç SCM).